25/11/2024
Incontinència d’orina: Diferents Tipus, Diferents Causes
En aquesta ocasió parlarem sobre la incontinència d’orina. I aprofundirem en aquest tema per diversos motius.
En primer lloc, perquè és preocupant que només el 30% de les persones amb pèrdues d’orina busquin ajuda professional i que ni tan sols ho parlin amb alguna amiga, filla, mare, germana…. Això es demostra en estadístiques d’alguns estudis poblacionals realitzats en més de 1000 persones del nostre país.
Per què la majoria de persones ho guarden en silenci?
Influeixen múltiples factors: per una banda, les pèrdues d’orina s’han considerat, clàssicament, com una cosa normal a la dona, inherent a l’edat, al fet d’haver parit, la menopausa… i, a més, encara ens fa vergonya parlar d’aquests temes.
D’altra banda, les enquestes ens diuen, també, que un percentatge elevat de les persones amb pèrdues d’orina no saben a quin professional dirigir-se amb el seu problema.
També hi aprofundim perquè quan parlem d’incontinència d’orina, en general, tots ens referim al fet de tenir pèrdues o escapaments d’orina. Però, els professionals que ens dediquem a aquest tema, intentem diferenciar, dins del concepte d’incontinència, diferents tipus, basant-nos en els símptomes que relata el pacient: En quines situacions es produeix la incontinència? Va acompanyada de dolor o sensació irrefrenable d’orinar? És molta quantitat o algunes gotetes?
I, per a què ens serveix aquesta classificació?
Ens ajuda a saber quina pot ser la causa de les pèrdues d’orina i, per tant, plantejar les proves diagnòstiques i el tractament necessari en cada cas.
Com es classifica la incontinència d’orina?
En primer lloc, definirem de manera “oficial” la incontinència d’orina.
La International Continence Society (ICS), entitat que agrupa professionals dedicats a la continència i promou la investigació i formació en aquest camp, la defineix com “qualsevol pèrdua involuntària d’orina, que genera un problema i afecta la qualitat de vida del pacient”.
És molt important la part final de la definició, ja que la incontinència urinària no suposa un risc vital per a les persones que la pateixen, però sí que pot provocar un important impacte psicològic i social, podent afectar negativament la seva qualitat de vida, limitant la seva autonomia i reduint la seva autoestima.
La incontinència d’orina es classifica de la següent manera:
- Incontinència Urinària d’Esforç (IUE): Pèrdua involuntària d’orina associat a un esforç físic que provoca un augment de la pressió dins el nostre abdomen (tossir, riure, córrer o fins i tot, a vegades, només el fet de caminar).
- Apareix quan fem qualsevol maniobra que provoca un augment de la pressió sobre la zona pèlvica. Quan aquesta pressió es major que la capacitat de tancament de la uretra, aquesta no aguanta tancada, s’obre i és llavors quan apareix la pèrdua d’orina.
- Aquesta és la incontinència més freqüent, amb un pic de persones afectades al voltant dels 50 anys. Pot ser lleu (unes gotetes quan una està molt refredada), però fins i tot els casos més lleus poden suposar importants limitacions en les activitats quotidianes de qui ho pateix: oci, laboral, sexual…
- La causa més freqüent és la debilitat dels mecanismes de suport de la uretra (músculs i lligaments del sòl pelvià). Una altra causa és disfunció uretral intrínseca: en què el defecte es localitza a les parets de la uretra.
- Actualment, la teoria més acceptada és que segurament és una combinació de les dues causes el que succeeix en la majoria de persones amb incontinència urinària d’esforç.
- Incontinència Urinària d’Urgència (IUU): Pèrdua involuntària d’orina associada a un fort desig d’orinar que es denomina “urgència”.
- Es deu a un excés de contracció del múscul de la bufeta (detrusor), que en condicions normals només es contreu quan voluntàriament decidim orinar.
- La incontinència urinària d’urgència és menys freqüent que la incontinència d’esforç, però sol ser molt més invalidant per a la persona. Per això, generalment, les persones amb IUU solen consultar amb més freqüència i més precoçment buscant una solució.
- Incontinència Urinària Mixta: És l’associació de símptomes de pèrdua involuntària d’orina amb els esforços (IUE) amb símptomes de IUU.
A continuació trobareu un senzill test que valora la incontinència d’orina que us ajudarà, a més, a valorar la gravetat de la incontinència d’orina i decidir si voleu buscar una solució.
Aquí el posem en castellà però està validat en molts altres idiomes.
Test ICIQ-SF
- ¿Con qué frecuencia pierde orina? (Elije una)
- Nunca (0 puntos)
- Una vez a la semana o menos (1 puntos)
- Dos o tres veces a la semana (2 puntos)
- Una vez al día (3 puntos)
- Varias veces al día (4 puntos)
- Continuamente (5 puntos)
- Nos gustaría saber su impresión acerca de la cantidad de orina que usted cree que se le escapa. Cantidad de orina que pierde habitualmente (tanto si lleva protección como si no). (Elije una)
- No se me escapa nada (0 puntos)
- Muy poca cantidad (2 puntos)
- Una cantidad moderada (4 puntos)
- Mucha cantidad (6 puntos)
- Estos escapes de orina que tiene ¿cuánto afectan su vida diaria? Por favor marca un círculo en un número entre 0 (no me afecta nada) y 10 (me afectan mucho)
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
- ¿Cuándo pierde orina? (Señale todo lo que pasa a usted)
- Nunca pierde orina
- Pierde orina antes de llegar al WC
- Pierde orina cuando tose o estornuda
- Pierde cuando duerme
- Pierde orina cuando hace esfuerzos físicos/ejercicio
- Pierde orina al acabar de orinar y ya se ha vestido
- Pierde orina sin un motivo evidente
- Pierde orina de forma continua
Resultat
Para saber tu puntuación del test debes sumar los puntos de las preguntas 1+2+3.
- Si el resultado es entre 1-5, se trata de una incontinencia de orina leve.
- Si el resultado es igual o mayor a 6, se considera una incontinencia severa.
I si decideixes intentar posar fi al problema i consultar sobre aquest tema, pots descarregar-te el test per portar-lo al teu metge aquí: LINK Cuestionari Incontinència d’Orina.
No hem de considerar normal tenir pèrdues d’orina si és una cosa que ens molesta: podem i hem de parlar del tema entre nosaltres i amb el nostre metge de família o amb el nostre ginecòleg.
No ens hem de conformar amb utilitzar una compresa a diari per sobreportar la incontinència, si això no ens agrada.
No hem de deixar que aquest problema ens afecti en la nostra vida, perquè gairebé sempre hi ha solució per, al menys, millorar i perquè hi ha professionals que estem molt motivats i dedicats, amb ganes d’escoltar i ajudar a trobar la millor solució per a cada cas.